Els Granja: llanderia, política i fogueres

El 25 de maig del 1938 va ser l’últim dia de classe per a Paco Granja Velázquez. Per a ell i per a molts altres xiquets alacantins que van viure l’horror de vore com el fascisme destruïa el Mercat Central que havia enfront de la seua escola, la Modelo d’Alacant. Aquell matí el director del centre, Franklin Albricias, va tancar les portes perquè cap alumne vera la salvatgeria, almenys sense la companyia d’un adult. Quan van anar a buscar a un dels seus companys, Paco Granja, de deu anys, se’n va escapar i va córrer. Va córrer fins a un indret segur, tot el que podia ser segur a un país cada vegada més infestat de sang i odi. A penes van ser quatre carrers, però amb el recorregut en va tindre prou per a vore, gairebé sense voler, la dantesca imatge de la plaça i rodalies. Es va frenar a les Oliveretes, on vivia una tia i on hores més tard l’arreplegaria sa mare, Francisca Velázquez García, després del pànic d’anar al col·legi i comprovar que el seu fill no hi era.